Entrevista a... Josep Palomero

 Josep Palomero és el vicepresident de l’AVL i comissari de la mostra 'Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances'. 

Foto: Paco Poyato

Pregunta: L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va designar Vicent Andrés Estellés Escriptor de l’Any 2012. Per celebrar-ho s'han realitzat nombroses iniciatives, entre les quals destaca l’exposició Cronista de records i d’esperances. Vosté és el comissari d’aquesta mostra. Quin balanç en pot fer?

Josep Palomero: La resposta de la gent ha sigut enormement positiva. L'exposició que tenim a Castelló la van visitar 30.000 persones a València i 9.000 a Burjassot. Tenim huit jocs de la versió itinerant, que ja s'ha exhibit en més de 200 punts, entre centres culturals, centres educatius i les trobades d'Escola Valenciana. L'extraordinària imatge gràfica creada per Víctor Ballester ha contribuït sense dubte a fer-la molt atractiva, així com el treball de muntatge en les sales d'Edelmir Galdón, més les fotografies de Joan Campos que il.lustren el recitat d'Ovidi Montlor del Coral romput, i l’assessorament documental de Francesc Pérez Moragón. La magnífica recepció que ha tingut indiquen que ha sigut tot un èxit.

P: El Museu de Belles Arts de Castelló acull fins al 14 de juliol aquesta exposició. Amb què es van a trobar els visitants?

J. P.: En els finestrals de la sala que donen al claustre hem col.locat tota la sèrie de fotografies que il.lustren l'evolució biogràfica i creativa del poeta. En l'interior de la sala el visitant es troba amb una taula de lectura on hi ha disponibles la major part dels llibres d'Estellés, un espai aïllat en què es projecten les fotografies que acompanyen el Coral romput, puix que és la veu d'Ovidi la que s'escolta en la sala, més uns quants murals en què s'explica tot Estellés: la seua generació literària, el teatre, les cançons que s'han fet amb els seus poemes, les traduccions i els estudis de la seua obra, els premis i reconeixements. En les vitrines mostrem documentació de tota classe, sobretot inèdita, més una mostra hològrafa dels seus poemes i una selecció de l'obra gràfica amb què s’han il.lustrat alguns dels seus llibres. En quatre monitors el visitant pot escoltar, amb auriculars, el recitat d'uns poemes, que lligen Reis Juan, Tomàs Llopis, Vicent Camps i Manel Rodríguez-Castelló. La principal aportació dels materials prové dels descendents del poeta.

P: L’AVL ha organitzat més activitats?

J. P.: Hem editat una selecció del Mural del país Valencià a càrrec d'Honorat Ros, que s'ha presentat en una quinzena d’ajuntaments. Hem organitzat una visita urbana pels carrers de València que el poeta cita en la seua obra. Hem publicat un disc amb una selecció de cançons, més una guia didàctica que es distribuirà al setembre i un còmic. Hem fet conferències... Tot això ha suscitat que ajuntaments, institucions i col.lectius, s'hagen sumat a la celebració de l'Any Estellés. L'Ajuntament de València li ha dedicat un carrer, i el Congrés dels Diputats ha acordat contribuir a les celebracions, com probablement farà el Instituto Cervantes arreu del món.

P: Estellés és considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. D'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella...

J. P.: La seua obra és tan redona, tan poderosa i tan espectacular que, en efecte, és l'altre pivot d'un llarg pont que connecta amb un passat remot. L'opinió és de Joan Fuster, que va ser un dels primers promotors i admiradors de l’obra d'Estellés ja en els anys 50, quan encara no el coneixia pràcticament ningú, i el temps li va donar la raó. 

P: Quins són, aproximadament, els punts clau per entendre l’obra d’Estellés? 

J. P.: El seu discurs sobre l'amor, la mort i la pàtria, rep un tractament particular, ja que el poeta no evita desmitificar les aparences. Sota allò que nosaltres veiem, ell ha vist una altra cosa: l'estat latent dels interessos més mesquins, els mòbils atàvics del comportament humà, la senzillesa dels impulsos més primaris. I això és el que narra sense subterfugis. Era un polígraf infatigable.

P: Existeixen actualment, segons el seu criteri, autors valencians de la importància d’Estellés?

J. P.: L'esclat d'Estellés va ser un fenomen imprevisible als anys 70, quan l'últim franquisme ja no podia detindre l’evolució de la nostra societat, i els joves necessitaven construir referències pròpies, que van trobar en la seua poesia, sorprenent i innovadora. D'aleshores cap ací la literatura en valencià ha assolit nivells de plena normalitat. Hi ha autors d'una gran qualitat que són molts llegits. L'escola en valencià hi ha contribuït enormement. La passió per Estellés es basa en el fet que la seua veu ens parla des d’un lloc d’on els poetes no parlen mai i mira el món amb una mirada que potser tampoc no s’havia donat abans en la nostra poesia. A més, en molts versos expressa d’una manera diàfana la voluntat de servir per damunt de tot el seu poble. Sense dubte, va ser un dels grans poetes europeus de la segona meitat del segle XX.