La nova 'Odissea' de Mira (article de premsa)

Joan Francesc Mira fotografiado por Jonathan Grevsen

Qui no conegui la personalitat de Joan Francesc Mira creuria que és una persona distant, alguna cosa asseca en el tracte, una miqueta pedant i fals de modèstia. Seria un error pensar això, doncs no té ni peus ni cap jutjar a una persona compartint, únicament, cinc minuts del seu temps. Existeixen, negar-ho crec que és una ximpleria, dos tipus d’espectadors que veuen a Mira amb diferents ulls. D’una banda, els seus detractors, aquells que no se sap molt bé perquè pensen que la seva actitud és la d’un “sabut”. Per un altre, els seus admiradors --que són la majoria--, que tenen la certesa d’estar davant un referent intel.lectual.

Criticar, com critiquen alguns, el seu treball és ser un neci. No hi ha dubte de la importància del seu pensament i ploma, que ens ha deixat meravelles literàries, siguin aquestes traduccions d’obres mestres o assajos propis. No intentaré dilucidar aquí qui intenten boicotejar el bon fer de Joan Francesc Mira envers la cultura universal. No sóc jutge ni jurat. No obstant això, sí m’agradaria afirmar que tenen poc que guanyar, sol analitzar la trajectòria d’aquest excels professor de grec, antropòleg i expert en cultura clàssica. Sobren les paraules per definir la seva qualitat, esforç i interès per apropar a la societat actual aquelles obres per les quals se sosté tota la literatura europea occidental.

una nova aventura

Després de traduir el Nou Testament i la Divina Comèdia de Dante al català, Joan Francesc Mira acaba de publicar en l’editorial Proa la traducció del tercer pilar bàsic de la nostra literatura. Es tracta de L’Odissea d’Homer. No crec que sigui necessari dir l’enorme i incansable treball realitzat per aquest castellonenc d’adopció. Sent, com sóc, de Castelló, haig de dir que és un orgull comptar amb la presència personal i professional de Joan Francesc Mira a la província. La Universitat Jaume I de Castelló té molt a dir sobre aquest tema, doncs allí ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria docent. No és d’estranyar, per tant, que el nom de Mira quedi associat al de la nostra província, la qual cosa podem presumir. Per aquesta raó, no podíem deixar de costat aquesta notícia que ha portat, de nou, a Mira a la primera escena de la literatura en català.

La versió que Mira ha fet de L’Odissea és totalment diferent a la històrica que en el seu moment fes Carles Riba, editada per Bernat Metge. La diferència, per entendre’ns, resideix en la interpretació mateixa de l’obra d’Homer, cosa que pot resultar xocant, ja que tota traducció és una interpretació en si mateixa. No obstant això, Riba, com a bon poeta que era, diguem que va modificar els versos de l’autor clàssic per fer-los més “seus”. Dit d’una altra manera, la versió de Carles Riba posseeix uns versos molt més embellits, més poètics. Per contra, Joan Francesc Mira ha estat immers els tres últims anys a realitzar una traducció fidedigna del grec clàssic homèric, de manera que si tenim davant els nostres ulls un mateix fragment d’ambdues traduccions sembla que estiguem llegint dues obres diferents. Aquest detall, que pot resultar insignificant, és el que ha provocat alguna que una altra crítica cap a la persona de Mira, ja que consideren l’obra de Riba un autèntic referent, una icona. Així, segons sembla, Joan Francesc Mira ha comès un sacrilegi horrible amb aquesta nova traducció, alguna cosa que, des del meu punt de vista és totalment injust. En aquest sentit, prou llegir el que el propi Mira diu: “Quan traduïa, tenia en compte traduccions d’altres llengües, però mai la de Riba. Encara que sí haig de reconèixer que al final del dia, em podia la curiositat i buscava en el llibre de Riba com ho havia resolt ell, i haig de dir que, en fer-ho, em portava moltes, moltes sorpreses”. Aquest comentari no és, en absolut una crítica cap a la interpretació de Riba. Mira, simplement remarca que L’Odissea de Riba és un poema de Riba. Així mateix, Joan Francesc creu, sense cap tipus de dubtes, tal com s’ha pogut llegir en entrevistes recents, que les dues edicions són compatibles. “L’única cosa que busco és posar a l’abast del públic general una obra clàssica que és una de les matrius de l’imaginari occidenta”.

una novel.la total

L’Odissea, segons Mira, és una novel.la d’aventures, però també d’idees, d’ètica, psicològica. “Ulisses és un personatge arquetípic, un dels més complexos i complets de la literatura. Està el tema de la destinació, de la família --les relacionis pare, mare i fill--, del viatge, de l’exploració i el descobriment del món”, diu el professor.

L’Odissea té “una magnífica estructura narrativa, amb personatges clarament definits, amb una trama clàssica del que ha de ser una novel·la. Tot el que pot ocórrer en una vida està ja en aquesta obra”, remarca Mira. A més, continua, “és un gran clàssic, perquè a cada nova lectura es descobreix alguna cosa nou. És un relat permanent de l’experiència humana. Han passat 2.800 anys i el que ocorre és aplicable a l’experiència contemporània. Per això, l’Odissea no s’acaba mai”.

Un total de 12.000 versos, repartits en 24 cants, conformen una obra en la qual es narren les aventures d’Ulisses durant l’accidentat i llarga tornada de Troia fins a Ítaca, l’illa on viuen la seva dona i el seu fill, que ho estan esperant. Ara, novament, tenim l’oportunitat de gaudir d’aquest referent de la literatura universal gràcies al treball d’un home preocupat, un amant de les lletres, un investigador clàssic i un intel.lectual compromés.

Des d'aquest racó, recomanem encaridament als nostres lectors al fet que es deixin seduir per aquesta obra excepcional, pilar bàsic del nostre pensament.